Història
Originàriament ciutat cèltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. Es esmentada per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colònia i a Verulamium se li va donar el privilegi de municipi, però Londinium sense cap distinció les havia avançat en el comerç. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i Verulamium.
En els següents anys va conservar la seva importància i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Després de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.
Els romans la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.
Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.
Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.
Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 districtes (boroughs), amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gales i hereu del tron.
Després d'haver estat centre de l'imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món.
El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobús) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes.
Clima
Malgrat la fama de ciutat molt plujosa el total de precipitació recollida és similar al de Barcelona, la zona més plujosa d'Anglaterra està a l'oest del país. Però clarament els dies amb pluja són molts més que en els climes mediterranis. La neu hi fa acte de presència esporàdicament durant l'hivern però són excepcionals les grans nevades. Els estius són temperats i la màxima absoluta enregistrada és de 38 °C assolida l'estiu de 2003.
| Mes | gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des |
| Temp. màx. mitj. / °C | 7,2 | 7,6 | 10,3 | 13,0 | 17,0 | 20,3 | 22,3 | 21,9 | 19,1 | 15,2 | 10,4 | 8,2 |
| Temp. màx. absoluta / °C | 14 | 16 | 21 | 26 | 30 | 33 | 34 | 38 | 30 | 26 | 19 | 15 |
| Temp. min. mitj. / °C | 2,4 | 2,5 | 3,8 | 5,6 | 8,7 | 11,6 | 13,7 | 13,4 | 11,4 | 8,9 | 5,1 | 3,4 |
| Temp. min. absoluta / °C | -10 | -9 | -8 | -2 | -1 | 5 | 7 | 6 | 3 | -4 | -5 | -7 |
| Precipitació mitjana / mm | 53 | 36 | 48 | 47 | 51 | 50 | 48 | 54 | 53 | 57 | 57 | 57 |
| Nombre de dies de pluja | 14,8 | 10,8 | 13,4 | 12,7 | 12,5 | 10,5 | 10,1 | 10,9 | 10,5 | 11,6 | 14,0 | 13,2 |
Economia
Els tres gratacels més alts de Canary Wharf vistos des de la Cabot Square. On hi tenen la seu empreses com HSBC i Clifford Chance.
Londres és un dels majors centres pels negocis internacionals i el comerç, i és un dels tres "centres de comandament" de l'economia mundial (juntament amb Nova York i Tòquio).[7] Londres és la 6a ciutat amb una economia més gran del món, després de Tòquio, Nova York, Los Angeles, Chicago i París.[8] Com a centre bancari més gran del món, amb un 50% de l'activitat del sector a Europa, i com a segona ciutat en economia, Londres genera cada any el 20% del PIB del Regne Unit.[9] (o $446.000 milions el 2005); mentre que l'economia de tota l'àrea metropolitana (la més gran d'Europa) [10] genera aproximadament un 30% del PIB del Regne Unit (s'estima que uns $669.000 milions el 2005.)[11]
Londres va evolucionar cap a una economia majorment basada en els serveis més aviat que altres ciutats europees, en particular just després de la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Londres en l'economia de serveis i com a centre de negocis s'atribueix a diversos factors, com que l'anglès és la llengua nativa i dominant dels negocis, la seva antiga posició privilegiada com a capital de l'imperi Britànic, una estreta relació amb els EUA i diversos països asiàtics.[12] Altres factors són que la llei anglesa és la més important i la més usada en contractes de negocis internacionals, i la multiculturalitat de la infraestructura.[12]
Polítiques governamentals com la de baixos impostos, especialment a estrangers (els residents no domiciliats a la Gran Bretanya no són gravats en els seus guanys exteriors), un entorn amigable pels negocis, una bona infraestructura de transports, en particular l'industria de l'aviació. I una economia desregulada amb poca intervenció per part del govern han contribuït a que l'economia de Londres hagi esdevingut més centrada en els serveis.[12]
Més del 85% (3.2 milions) de la població ocupada del gran Londres treballa en la indústria dels serveis. Un altre mig milió d'empleats residents a l gran Londres treballa en la manufactura i la construcció, quasi bé dividits equitativament entre ambdós.[13] En les tres últimes dècades hi ha hagut una caiguda significativa en el nombre de gent treballant en les indústries manufactureres de Londres, sobretot com a resultat de la competició amb regions de menor cost, però també com a conseqüència de millores en la tecnologia i els processos.[14] Tot i així, encara hi ha més de 15,000 empleats en negocis manufacturers, com ara el del vestir, impremta, metalls fabricats, mobles i productes fets en fusta, i menjar i beguda.[14] També hi ha un fort creixement en el sector del reciclatge i del medi ambient.[14]
A Londres encara hi prospera una bona base manufacturera a causa de la seva situació geogràfica i de l'accés a mercats molt grans, de la gran base científica i del coneixements, els actius físics, la seva diversitat, i el rol que té com a centre d'indústries creatives i de disseny.
Llocs d'interès turístic
Les cases del Parlament i la torre del Big Ben.
Palaus
- Admiralty House
- Palau de Buckingham
- Clarence House
- Palau de Kensington
- Palau de Saint James
- Somerset House
